divendres, 17 de febrer del 2017

La megalomania de la torre de Babel (Divendres 6)

El relat de la torre de Babel denuncia un pecat etern dels humans: la megalomania, la mania de fer grans coses, un terrible parany del qui no s'escapa ningú, fins i tot en la vida religiosa. En el relat bíblic s'està al·ludint a la ciutat de Babilònia i als ziggurats, torres altíssimes presents en les ciutats mesopotàmiques i contemplades com l’indret on la humanitat i els déus entraven en contacte directe.

El relat de la torre de Babel es repeteix en tants edificis i construccions -antics i actuals- del nostre planeta i que són una exhibició del poder i de la grandesa del seu constructor. Es tracta de fer-se un nom i guanyar-se un reconeixement, però malauradament això implica trepitjar, humiliar o menysternir el veí, provocant confusió, conflicte, desunió i dispersió. Si el relat del paradís representa el trencament de l’harmonia amb Déu, la torre de Babel representa el trencament de l’harmonia entre pobles, ambdues harmonies malmeses per l'ambició humana.