L’Anunciació del Senyor, Solemnitat
Is 7, 10-14; 8, 10/Sl 39/He
10,4-10/Lc 1, 26-38
Aquí em teniu, Déu meu... aquesta frase és com el fil conductor de les
lectures d’avui. És la frase que es fa seva el salmista fins a convertir-la en
pregària personal i en motiu per a viure. Semblaria que és ell el primer en
adonar-se que no és el mateix donar o
oferir (coses) que donar-se. Semblaria que és ell el primer
en descobrir que fer la voluntat de
Déu implica gastar-se, consumir-se. I
aquesta descoberta vol compartir-la amb tothom... fins al punt que ha arribat a
nosaltres com un model.
Aquí em teniu, Déu meu... és la frase, per a l’autor de la Carta als
Hebreus, que millor expressa la manera de
ser i de viure de Jesús. És la manera
en què Jesús s’ha donat al Pare, ha volgut fer la seva voluntat. I aquesta
voluntat s’ha concretat en aquest
Emmanuel, aquest Déu-amb-nosaltres que és Jesucrist. Per això acabarà dient: A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del
cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta “voluntat” de
Déu.
Aquí em teniu, Déu meu... és també la frase que resum la disponibilitat d’una noia senzilla i del
poble a l’àngel que li porta una notícia inaudita: Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran
Fill-del-Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà
rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi. Maria diu: Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin
en mi les teves paraules. “Esclava” és el nom, per a nosaltres avui
escandalós per servil i alienant, que en canvi resumeix la disponibilitat total
de Maria als plans de Déu. És la seva manera profunda, serena, total de repetir
a la seva manera aquest Aquí em teniu,
Déu meu...
A nou mesos
del Nadal i a poques setmanes de Pasqua celebrar l’Anunciació del Senyor és
recordar aquests models de donació que
són Jesús, Maria i també Josep (celebrat fa pocs dies) que ens mostren que la
vida, per ser viscuda plenament, està composta de concrecions que no estaran mancades de dificultats i incomprensions
moltes vegades, o de les temptacions per tornar enrere i no complicar-nos la
vida. Però el “sí” de Maria va fer que la història de la humanitat donés un
tomb: d’història cronològica a història de salvació. I per sempre més l’han dit
Benaurada. El “sí” de Jesús, el seu
oferiment, ens ha redimit, ens ha salvat i ens ha santificat. I per sempre més
ha esdevingut Senyor de cels i terra, Amic, Bon Pastor, Germà gran de tothom.
¿Què pot provocar el meu “sí”, el senzill “sí” dels qui plegats fem aquest camí
de Quaresma sota la llum del misteri que avui celebrem? ¿què pot provocar el
meu “sí” no sols al meu voltant, sinó especialment al meu interior? No ho veig
tot clar, intueixo els meus límits..., però de Tu, Senyor, em refio: Aquí em teniu, Déu meu... vull fer la vostra
voluntat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada