La lectura de la
passió de Jesucrist que proclamem diumenge de Rams, i que repetirem el
Divendres Sant, mereix una relectura personal meditativa, deixant aflorar reflexions
i sentiments de tota mena, positius i negatius. Un que compartim és ¿Per què Jesús
anà decidit a la boca del llop conscient que quedaria engolit per ella? ¿Per
què Jesús no evità el judici, la passió i la mort tant humanament vergonyosos?
No podia haver redimit la humanitat d'una manera menys ignominiosa i menys
conflictiva? Ens fem aquestes preguntes per posar de manifest la nostra
debilitat de caràcter, la nostra feblesa psicològica per encarar els conflictes
amb la gosadia que mereixen, o per resistir els seus embats sense tirar la
tovallola.
Quan som joves tendim
a cercar conflictes per situar-nos a la vida, però a la mesura que acumulem
anys també acumulem capacitat per evitar-los perquè volem viure tranquils. Però
això és impossible, els conflictes són inevitables, i si repassem la nostra
història personal constatarem un ròssec negatiu de conflictes mal resolts. També,
en alguns moments més lúcids, volem ser fidels als nostres valors, optem per resistir
en moments de crisi, lluitem pel que considerem de justícia sabent que això ens
comportarà més maldecaps que beneficis, més patiments que alegries, més topades
que aplaudiments. Però malgrat això, optem per aquesta via, però a la mesura
que les coses se'n giren en contra apareixen les temptacions d'abandonar, de deixar-ho
tot pensant que no val la pena seguir aguantant.
Aquest és el punt
que Jesús de Natzaret resistí, encarant-ho tot amb dignitat, equilibri i
confiança. Ho fa no com un suïcida que s'autoimmola matant tots els que pot,
sinó deixant-se senyalar amb el dit acusador de la majoria i morint calladament.
Aquesta valentia fa estremir, i la voldríem per nosaltres quan tantes vegades
callem per no quedar en evidència davant els altres, quan riem les gracietes
que toca riure, quan aplaudim els qui toca aplaudir, quan parlem del què cal
parlar per ser socialment correctes.
Diumenge
de Passió: són tants els aspectes alliçonadors de Jesús! humana i
psicològicament en primer lloc, religiosament en segon lloc. Tot plegat es fon
amb un vigor trepidant durant aquesta Setmana Santa, que un any més som
convidat a viure. Com més ens endinsem en el misteri humà de Jesucrist, més
gaudirem del regal diví de la seva resurrecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada