Fa un parell de dies un frare
explicava que les monges on ha celebrat diàriament l'eucaristia durant 20 anys li
han comunicat que el seu servei s'acabarà en breu: han quedat dues germanes i
la congregació pensa tancar aquesta presència. Corpus Christi.
Fa pocs dies un mossèn rural compartia que en breu potser li assignin dos pobles més als quatre que ja assisteix; l'actual rector està ja molt malalt i no pot tenir-ne cura. Corpus Christi.
No són poques les comunitats religioses contemplatives femenines que han de fer mans i mànigues per aconseguir un prevere que els celebri l'eucaristia diàriament. Corpus Christi.
No són pocs els fidels d'entorns rurals que només tenen missa dominical en el seu poble cada quinze dies o cada mes. Els altres diumenges, si poden, han de desplaçar-se als pobles del voltant. Corpus Christi.
És cert que podríem ressenyar realitats eucarístiques més estimulants i espectaculars, i més avui que celebrem la solemnitat del Corpus; però mencionem aquesta cara més amagada per subratllar que aquest Corpus Christi quotidià i discret, perseverant i esforçat, àdhuc sofert, és el que dóna valor i sentit a la solemnitat d'avui, venerant i exhibint Jesús sagramentat a dins i a fora de les esglésies.
Amén de les sensibilitats personals i els tarannàs de les comunitats cristianes que determinen la manera de celebrar la festa del Corpus, la diada d'avui convida preveres i laics d'entorns rurals (eucarísticament poc assistits) a valorar els esforços que fan; als preveres i fidels urbans (que gaudim d'excés d'oferta eucarística) a agrair les comoditats que tenim. Uns i altres no hem de perdre de vista la promesa "del viurà per sempre" que Jesús proclama en l'evangeli als qui facin comunió amb el seu cos i la seva sang.
La festa d'avui gairebé clou la temporada de celebrar Primeres Comunions que a tots ens afecta més directament o indirectament. Ambdues coses ens permeten constatar que el cos i la sang de Jesucrist que rebem de forma sagramentada en cada eucaristia és molt més que una tradició: és un estil de vida. Un estil de vida que no només ens organitza el diumenge, sinó que marca la nostra manera de ser i de fer amb els altres. Un estil de vida que enfortim en cada celebració, i que esdevé una avantsala de la degustació dels bens eterns.
Fa pocs dies un mossèn rural compartia que en breu potser li assignin dos pobles més als quatre que ja assisteix; l'actual rector està ja molt malalt i no pot tenir-ne cura. Corpus Christi.
No són poques les comunitats religioses contemplatives femenines que han de fer mans i mànigues per aconseguir un prevere que els celebri l'eucaristia diàriament. Corpus Christi.
No són pocs els fidels d'entorns rurals que només tenen missa dominical en el seu poble cada quinze dies o cada mes. Els altres diumenges, si poden, han de desplaçar-se als pobles del voltant. Corpus Christi.
És cert que podríem ressenyar realitats eucarístiques més estimulants i espectaculars, i més avui que celebrem la solemnitat del Corpus; però mencionem aquesta cara més amagada per subratllar que aquest Corpus Christi quotidià i discret, perseverant i esforçat, àdhuc sofert, és el que dóna valor i sentit a la solemnitat d'avui, venerant i exhibint Jesús sagramentat a dins i a fora de les esglésies.
Amén de les sensibilitats personals i els tarannàs de les comunitats cristianes que determinen la manera de celebrar la festa del Corpus, la diada d'avui convida preveres i laics d'entorns rurals (eucarísticament poc assistits) a valorar els esforços que fan; als preveres i fidels urbans (que gaudim d'excés d'oferta eucarística) a agrair les comoditats que tenim. Uns i altres no hem de perdre de vista la promesa "del viurà per sempre" que Jesús proclama en l'evangeli als qui facin comunió amb el seu cos i la seva sang.
La festa d'avui gairebé clou la temporada de celebrar Primeres Comunions que a tots ens afecta més directament o indirectament. Ambdues coses ens permeten constatar que el cos i la sang de Jesucrist que rebem de forma sagramentada en cada eucaristia és molt més que una tradició: és un estil de vida. Un estil de vida que no només ens organitza el diumenge, sinó que marca la nostra manera de ser i de fer amb els altres. Un estil de vida que enfortim en cada celebració, i que esdevé una avantsala de la degustació dels bens eterns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada