DEIXAR-NOS SORPRENDRE PER DÉU

Dimecres, 7 de juny de 2017

Tb 3, 1-11.24-25/Sl 24/Mc 12, 18-27

Aneu ben errats... ha de ser una dura resposta a oïdes d’aquells saduceus que anaren a trobar Jesús per posar-lo a prova. Imagineu-vos, si no, que som un grup de teòlegs reputats i famosos i de cop i volta sentim que Jesús ens diu aquestes paraules: Plantegeu malament tota aquesta qüestió perquè desconeixeu el poder de Déu i el que diu l’Escriptura. I en canvi, crec que de tant en tant ens és necessari i molt sà escoltar aquestes o d’altres paraules semblants vingudes dels llavis de Jesús, que facin trontollar allò que donem per sabut, perquè penso que la nostra conversió (el nostre girar-nos vers Déu) ha de passar també per acceptar que sigui Ell mateix qui qüestioni, potser fins i tot de soca-rel, allò que creiem o pensem creure de Déu.

El que dèiem a nivell, si voleu, intel·lectual també pot ser bo que ens passi a nivell existencial. Tobit, que fins avui l’havíem vist que aguantava tot com un nou Job, esclata en plors i la desesperació el fa dir: Ara, Senyor, que es faci la vostra voluntat, i deixeu-me morir en pau, més m’estimo morir que no pas viure. Però Tobit també va ben errat... perquè Déu té altres plans (com per Sara). La voluntat de Déu no és que Tobit mori, és tota una altra cosa (caldrà que llegim la història completa a les nostres bíblies). Aquí també ens cal ser prudents en treure conclusions, però jo voldria pensar que, davant i dins les circumstàncies que poden aclaparar-nos, hi ha espai per aquesta altra resposta de Déu que pot ser totalment diferent de la que pensem, de la que podríem esperar donada la situació X per la qual ara passem. Certament, com a humans anhelem conèixer totes les respostes, volem veure clara una porta de sortida davant els nostres problemes... no és fàcil anar aprenent a posar humil confiança en aquest Déu que no sols té altres plans per a nosaltres... sinó també un plans que sabem són de vida, perquè és aquest el Déu de vius i no de morts de què ens parla Jesús. Ho hem de reconèixer: caldrà deixar-nos sorprendre per Déu SEMPRE.