diumenge, 20 d’agost del 2017

Què fem amb l'estranger que conviu amb nosaltres? (Diumenge 20)

Potser serà la influència de l'atemptat terrorista de dijous a les Rambles i Cambrils que en les lectures d'avui hi distingim un tema sociològic comú: Què fem amb l'estranger que conviu amb nosaltres?

En la primera lectura, el profeta Isaïes parla en nom de Déu convidant a la integració: Israel tornava de l'exili babiloni i calia reconstruir-ho tot, també amb l'ajut dels estrangers. El criteri de la seva acceptació era la participació en el culte i les festes així com en el compliment de l'Aliança. En una societat laica com la nostra els criteris d'integració ja no són religiosos, sinó determinats per l'obtenció del permís de residència i el permís de treball, un i altre difícils d'assolir i fàcils de perdre si no es mostra un arrelament i una participació en la societat.

Sant Pau escriu als cristians de Roma exposant la diversitat de la comunitat i exhortant a la convivència. L'apòstol vol neutralitzar els possibles fums del sector majoritari de la comunitat −cristians d'origen pagà− que rebutjaven el poble jueu i que també malveien la minoria de germans cristians de matriu jueva que formaven part de la comunitat de Roma. Sant Pau és rotund dient que Déu no fa distincions i es compadeix de tots. Avui dia, a més de la Paraula de Déu, tenim mecanismes eficaços per fomentar l'acceptació de la diversitat i la convivència pacífica: l'escola n'és el principal; també el mercat laboral.

L'episodi evangèlic de la cananea que implora Jesús que guareixi la seva filla ens ensenya a ser humils si volem ser escoltats. Jesús humilia la dona intencionadament apel·lant l'ancestral refús jueu pels cananeus; però la reacció de la dona, acceptant la realitat però demanant participar d'alguna manera, es guanya el respecte de Jesús i aconsegueix que guareixi la seva filla. Quan ens venen estrangers, o nosaltres ho esdevenim, cal d'acceptar amb humilitat la realitat de recels i fins i tot de rebuig, i canviar l'opinió de l'altre amb la nostra actitud, guanyant-nos el seu respecte.

Les lectures d'avui i la seva actualització responen eficaçment a la pregunta inicial: Què fem amb l'estranger que conviu amb nosaltres? Però ara posem el dit a la nafra: Què fer amb l'estranger integrat que se'ns gira en contra com ha passat aquest dijous? La resposta és fent el que estem fent: la societat manifestant que no té por, els polítics actuant a una, els serveis policials encarant la situació, els serveis mèdics atenent els ferits, els serveis judicials tractant els difunts, els creients pregant en esglésies, sinagogues i mesquites. És molt el que la nostra societat ha aconseguit -malgrat els defectes i la capacitat de millora- i aquests esdeveniments han de permetre apreciar-ho en la seva justa mesura, per continuar essent la terra oberta i acollidora que diem de ser.