diumenge, 1 d’octubre del 2017

La gran missa social de l'1-O (Diumenge 26)

Hi ha ocasions que la religió condiciona o si més no senyala el ritme de la societat: un exemple són les festes de Nadal i de Setmana Santa. Però hi ha altres moments que el ritme el marca la realitat política, com passa clarament avui a Catalunya. Això provoca que la resta romangui en un discret segon pla.

Avui s'està esdevenint una llarga, emocionant i també tensa missa social al carrer: hi hem assistit des de les cinc del matí,  alguns ja feien ambient la nit anterior, ens hem retrobat i escoltat, ens hem preocupat perquè l'ambient fos serè i animós, hem tingut cura dels més grans, hem cantat, i sobretot hem fet comunió. Una comunió que certament no és la comunió eucarística, però que és comunió en l'exercici compartit dels nostres drets i llibertats com a poble, amén de votar sí, no, o en blanc.

Però la nostra missa social ha tingut les seves dificultats, talment com s'esdevingué en el darrer sopar: els deixebles no entenien del tot què estava dient i fent Jesús; a un d'ells no se li va acudir res més que vendre el seu mestre a les autoritats per 30 monedes (desprès se'n penedí i es desesperà); i quan les coses anaven maldades i empresonaren a Jesús, un dels deixebles estimats el va negar tres vegades (també se'n penedí i plorà amargament). La nostra missa social d'avui ha sofert una repressió violenta; gent indefensa l'ha patida. Però talment com Jesús que continuà convençut el seu camí malgrat les incomprensions i embats, no hem renunciat al propòsit col·lectiu de la jornada. 

Desprès del darrer sopar, Jesús anà a l'hort de les Oliveres a pregar i asserenar-se, però els tres deixebles estimats a qui demanava companyia se li adormiren. Malgrat la solitud exterior i l'angoixa interior Jesús es mantingué ferm, sense perdre la perspectiva, aguantant atacs físics i humiliacions, perquè estava convençut de la seva causa. Fins i tot perdonà els qui l'agrediren, l'insultaren i provocaren la seva mort. I al final totes les contres se li convertiren en pros i ell va ser qui, ressuscitat, guanyà la partida, i sense cap necessitat de fer-se l'heroi.

En la jornada d'avui, Jesucrist també esdevé un referent inigualable de tenacitat, de saber lidiar les situacions amb intel·ligència, i el més difícil: aguantar els cops en benefici de la causa. Per això volem fer identificar-nos amb el que sant Pau ens deia a la segona lectura: "Tingueu els mateixos sentiments que Jesucrist". No és fàcil, però ens hi esforçarem.